Entrevista a l'alumni Jaume Bertran de la 5a Promoció Montcau 1969-1981

Met, quin any vas començar a La Farga com a alumne? Quins motius van portar a un grup de pares a crear un col·legi com La Farga?

Tenint en compte que La Farga va començar a ser una realitat en 1969 gràcies a la posada en marxa d'un pensament comú d'un grup de pares emprenedors que volien per als seus fills una educació diferent, on prevalguessin uns valors més cristians per sobre d'uns altres que començaven a aflorar ja en aquells dies.

Primer va ser alumne el meu germà gran “Jan” i seguidament, ho vam fer tant el meu germà petit “Quic” com jo. Això va ser en 1971…

Així era el carrer de davant del col·legi. Just on apareix aquest luxós Seat 1500, és on ara llueix el nostre poliesportiu !!!

En acabar el col·legi, vas decidir ser professor Què et va motivar a ser docent i més en La Farga?

Com a alumne, el col·legi em va encantar: teníem esport cada dia!!! I els professors eren a més tutors: podies parlar amb ells sempre que ho necessitessis. Guardo un molt bon record de l'època escolar.

Això va portar a plantejar el tema de la docència com la meva professió. Després vaig tenir la possibilitat de treballar en el col·legi i no me'l vaig qüestionar.

Han passat ja molts anys de quan vas acabar els teus anys d'estudiant, segueixes en contacte amb els teus companys de promoció?

Hi havia un bon ambient i moltes facilitats per a fer amics ràpidament. Després estava l'estona compartida amb els grans al tren: una passada. A més era una gran responsabilitat fer el trajecte sols !!! Eren uns altres temps.

Guardo gran quantitat d'amics d'aquesta època. I la veritat és que seguim en contacte amb la promoció: trobades i sopars anuals.

Com definiries l'amistat entre “dos fargueros”?

És per sempre, encara que faci molt temps entre trobada i trobada. Però també ens veiem en grup amb les nostres respectives parelles. Per exemple, sense anar més lluny, celebrem el cap d'any junts i també, fa diversos caps de setmana, ens escapem a Madrid a veure un musical…

Quines diferències veus entre La Farga de quan eres estudiant i La Farga d'ara com a professor? Continuen vigents els valors fundacionals?

La veritat és que el col·legi ha anat canviant en funció dels canvis socials que van succeint. Però els valors segueixen aquí: tracte exquisit a les famílies, als alumnes i sense entrar en banderismos ni polítiques, intentem transmetre un respecte a la persona, a les nostres creences, a la coherència de vida. En definitiva, a tot el que fa i farà que els nostres alumnes creixin com a persones felices. 

Què els diries a uns pares nous que comencen en col·legi portant al seu fill a 1r EPRI?

Els diria que el col·legi és com una andana on aniran arribant diferents trens i ells trien si pujar o no i en quin vagó prefereixen estar. Ara serà una trobada de famílies, un COF, una reunió trimestral, un campament, una activitat esportiva, etc. Igual que van fer els nostres pares, faran amics de veritat, duradors i de qualitat. Perquè el que es brinda és enorme: un acompanyament en el créixer dels seus fills, no sols en els seus estudis sinó també en la seva millora personal. I no hi ha ningú que no prioritzi aquesta manera de pensar i d'actuar davant altres models més atractius però, alhora, menys profunds i duradors.

Quant enriqueix a un col·legi que els seus antics alumnes decideixin portar als seus fills. Quants més millor !!!

Una forta abraçada a tots!!

Met Bertran