CREATIVITAT I PENSAMENT

LA CREATIVITAT, UN VALOR AL COR DE LA NOSTRA ESSÈNCIA.



Quan a la nostra missió diem que eduquem per educar persones que esdevinguin PROFESSIONALS COMPETENTS, CIUTADANS SOLIDARIS I PERSONES ÍNTEGRES, estem –potser sense saber-ho- parlant de creativitat!


 Ser un professional competent, un ciutadà solidari o una persona integra exigeix avui en dia més creativitat que mai: creativitat per adaptar-se a una nova realitat professional amb flexibilitat i innovació, creativitat per trobar solucions humanes i solidàries a les diferents problemàtiques –socials, professionals, mediambiental- que hi apareixen; creativitat per a viure la nostra fe i fer-la arribar a persones que no comparteixen els nostres valors o formació.


Vivim un temps de canvis accelerats que comporta situacions per a les quals no hi ha receptes ni exemples previs, situacions que requereixen una intel·ligència creativa capaç de buscar noves maneres de fer les coses i d’adaptar-se a les noves circumstàncies.


La gent creativa provoca canvis; cal canviar el món, fer-lo millor, adaptar-lo als nous reptes sense perdre el que hi ha de bo en ell, entenent que la creativitat no és només una actitud davant l'art, la creativitat s’educa a tot arreu!


COM EDUQUEM LA CREATIVITAT?


Per educar en aquesta competència, el més important és tenir un entorn respectuós amb la creativitat que permeti que aquesta floreixi.


Un entorn d'escolta on els nens se sentin valorats, escoltats i tinguts seriosament en compte. Un entorn respectuós que no ridiculitzi els errors o les idees divergents, capaç d'interrogar la seva validesa, però sense provocar la vergonya o el sentit del ridícul que són grans enemics en el desenvolupament de la creativitat, mostrant respecte i valorant totes les aportacions.


 Un entorn que entengui que l'error no és un fracàs, sinó una part necessària del procés d'aprenentatge.


Un entorn auto reflexiu, capaç de reflexionar sobre si mateix, d'admetre noves idees i d'efectuar canvis.


Un entorn flexible que sàpiga adaptar-se als imprevistos sense dramatitzar els inconvenients. Un entorn sense presses que no els doni tot fet per accelerar el ritme.


Un entorn que combini la llibertat amb els límits, entenent que la manca de límits és tan perjudicial com l'excés de pautes.


Un entorn així facilita l’emergència de la creativitat en persones naturalment creatives, però també en persones que sense saber-ho també ho són! Perquè tots podem millorar en creativitat i no és sols una qualitat d’unes persones especialment dotades.


COM EDUQUEM LA CREATIVITAT A LA FARGA? PROJECTES CREATIUS A LA NOSTRA ESCOLA


La creativitat és una competència transversal que s’educa des de tots els àmbits i amb projectes aparentment no relacionats amb aquest aprenentatge.


Cal ser molt creatiu per buscar arguments convincents i exposar-los a un for tan interessant com el “European Youth Parliament” on participen alumnes de batxillerat, al “Consell de joves i d’infants” o en els debats d’oratòria que s’organitzen anualment a l’escola. No és tan sols una qüestió de parlar bé, sinó d’exposar idees diferents, valuoses, ben argumentades; perquè la creativitat –com diu José Antonio Marina- consisteix en "producir intencionadamente novedades valiosas”, no n’hi ha prou en que siguin originals, han de ser idees noves apropiades, de qualitat, amb valor. La creativitat està ordenada a un fi, té un propòsit, cerca solucionar un problema, millorar les condicions de vida, enriquir la nostra manera de viure al món. La creativitat no és un divertiment superficial, és part essencial del progrés humà i fins i tot de la nostra supervivència.


Altres projectes creatius són les activitats d’STEM que finalitzen amb la First Lego League on els alumnes desenvolupen la seva capacitat d’innovar a través de projectes tecnològics basats en la robòtica; són projectes que els ajuden a entendre la importància de la creativitat aplicada en un món tecnològic i que es porten a terme en un entorn lúdic i experimental.


Hi ha projectes directament vinculats a la creativitat com el Musical, el teatre, l’Atelier, les Dinàmiques Expressives, el Drama en anglès o la música. Són projectes que proporcionen un entorn ideal per millorar en aquesta competència, de tal manera que esdevenen veritables Laboratoris de creativitat. Ofereixen espais, temps i propostes específicament pensades perquè els alumnes s’atreveixin a pensar i a actuar de manera creativa, sense por, però amb valor. Un aspecte especialment bonic d’aquests projectes és que “brillen” alumnes que potser passen més desapercebuts en altres àmbits, destaquen altres tipus d’intel·ligències, es descobreixen talents inesperats i aquest reconeixement contribueix a que aquests alumnes creixin també en àmbits més pròpiament acadèmics i se sentin més segurs.


Un projecte com l’obra de teatre que es realitza anualment amb els alumnes de batxillerat, permet desenvolupar l’empatia, el coneixement de les emocions pròpies i dels altres, la gestió de la timidesa, el treball en equip... qualitats molt importants per al món laboral, però sobretot molt importants per al benestar i felicitat de les persones.


La creativitat també està en la nostra manera de fer les classes, d’orientar els alumnes amb l’apassionant tasca de “coach” que fem a la tutoria, en la implementació de noves metodologies que s’està impulsant amb el pla estratègic Aude de la Institució Familiar d’Educació i molt especialment amb la línia “Dream Scchols” que promou una reflexió constant sobre el projecte educatiu i sobre les metodologies docents. La creativitat és fruit de pensar les diferents possibilitats, no són ocurrències instantànies que surten del no-res, la creativitat s'enriqueix amb l'estudi, amb la curiositat per conèixer altres formes de fer, amb la reflexió sobre les experiències prèvies, en l’esforç per sortir de la nostra zona de confort... i això és un tret molt característic de les nostres escoles.


COM ACTIVAR LA CREATIVITAT A CASA?


Un entorn excessivament directiu o proteccionista no afavoreix la creativitat. Hem de donar l'oportunitat als nens de ser creatius, no donar-ho tot fet, tot solucionat, pensat per endavant i programat. L'oportunitat d'equivocar sense por, de prendre decisions a la seva mida i acceptar les seves conseqüències és fonamental per créixer en creativitat. Les rutines, tan essencials en els primers anys de vida i les activitats quotidianes de cada dia, poden ser una gran ajuda en l'educació de la creativitat. Vestir-se sols quan són petits, ordenar l'habitació, limitar l’ús dels dispositius electrònics o l’excés d’activitats que nos els deixen temps lliure per “avorrir-se”... són estratègies de creativitat, si deixem la llibertat suficient perquè les resolguin creativa i autònomament.


A excepció d'unes poques coses que han de ser exactament d'una determinada manera i amb les quals hem de ser molt exigents, queda un gran espai perquè el nen resolgui altres tasques de manera creativa i autònoma. Aprofitar les rutines quotidianes com a reptes pot ser molt beneficiós i -de vegades per pressa, per un excés de protecció, per por al descontrol o a un resultat final poc atractiu- els ajudem en excés o els resolem problemes que en realitat no són problemes sinó reptes. Les rutines són convenients: les hores de llevar-se, d'anar a dormir, els rituals que els ajuden a l'hora d'anar a dormir ... Aquestes rutines no impedeixen la creativitat, ofereixen al nen una estructura i una seguretat fonamental que ordena la seva vida i facilita que la seva intel·ligència pugui centrar-se en tasques més creatives i projectes més complexos. En realitat es tracta d'enriquir les rutines i -dins d'un ordre i uns límits clars- permetre les seves pròpies creativitats i autonomia. No oblidem que tots som creatius! La creativitat, com qualsevol altra habilitat, requereix un entrenament i un ambient propici, però és a l'abast de tothom i tots podem incrementar-la!


MARINA, José Antonio (2013). El aprendizaje de la creatividad. Barcelona: Ariel


MARINA, J.A. (Coord.) (2014). “Creatividad en la educación, educación de la creatividad. Claves para hacer de la creatividad un habito”. Informe Faros. Barcelona: Hospital Sant Joan de Déu (Ed). Disponible en la web: http://faros.hsjdbcn.org

Preparats per al canvi
Noticia