Marcos, ets de la promoció 13 (Besiberri). Això vol dir que et vas graduar fa 35 anys. Què has fet des que vas sortir de LF?
Doncs vist amb perspectiva, moltes coses… primer formar-me: vaig anar als Estats Units, vaig estudiar a la UIC i després a l’IESE.
Vaig crear la meva pròpia empresa, després vaig treballar a l’empresa familiar i ara treballo en una empresa d’exportació de maquinària.
Però el més important que he fet ha estat casar-me amb la Mònica i formar una família.
Estàs casat amb la Mònica, i teniu 4 fills fantàstics. A què es dediquen cadascun d’ells? Creus que avui dia l’educació dels fills ha canviat respecte a fa 30 anys, quan estaves al col·legi?
Doncs començo per la pregunta final: sens dubte, l’educació ha canviat. Les noves tecnologies i la societat actual han fet que la manera d’educar sigui diferent de com ho feien els nostres pares. Tot i això, crec que és fonamental continuar transmetent els valors que ens van ensenyar, això no hauria de canviar.
Pel que fa als nostres fills, tots estan actualment fora del col·legi. La Miriam viu i treballa a Madrid, i és dissenyadora d’interiors. El Marc, després d’acabar Dret, ens va donar la “sorpresa” (jajaja) de la seva vocació per la medicina i està cursant primer de Medicina. Xavi és militar de l’exèrcit de terra; després de quatre anys a l’Acadèmia de Saragossa formant-se (també hi estudien una enginyeria), aquest últim curs està a l’Acadèmia de Toledo. I el Nacho, el petit, va fer un curs als Estats Units i ara està estudiant segon de Relacions Internacionals.
Tant la Mònica com tu vau triar La Farga i La Vall com a col·legis per als vostres fills. Per què ho vau fer, sabent que avui dia l’educació diferenciada està molt qüestionada?
Sempre ho vaig tenir molt clar pel que fa al col·legi dels meus fills. Quan em vaig casar amb la Mònica i ella el va conèixer, també ho va tenir clar. Els valors que té l’educació diferenciada en la formació dels nens i les nenes, especialment en segons quines edats, són fonamentals per al seu desenvolupament propi. Hi ha estudis que ho demostren.
A més, hi ha el tema de la llibertat: el fet que hi hagi tot tipus de col·legis dona l’oportunitat als pares de poder escollir, i això és llibertat. En el moment polític actual que vivim, no interessa conèixer realment els aspectes positius que ofereix l’educació diferenciada, simplement és políticament incorrecte.
Com a alumni, mantens l’amistat amb els teus companys del col·legi? Com definiries l’amistat entre dos fargueros?
Mantinc el contacte amb alguns companys; ens hem anat trobant com a pares al col·legi i alguns com a “profes” (jajaja). Realment, quan surts de La Farga, t’emportes un segell fonamental per anar per la vida.
L’amistat que es crea és per sempre; ara també ho puc veure amb els meus fills i els seus amics. Els fargueros sabem que, encara que passi el temps, sempre hi som.
Ara que ja no ets pare de La Farga, en què creus que La Farga hauria de millorar?
Doncs crec que La Farga no ha d’oblidar mai els seus principis i valors, el motiu pel qual va ser fundada, malgrat les dificultats que es plantegen avui dia. La Farga va ser fundada per famílies i per a famílies.
