Joan, vas acabar La Farga com a alumne fa 35 anys amb la promoció Besiberri. Tinc entès que heu celebrat aquest aniversari amb un sopar en el col·legi. Què t'ha semblat la trobada?
Així és. La Farga va tenir la deferència de proposar-nos organitzar un sopar per a celebrar l'aniversari que comentes i malgrat el temps transcorregut i la dificultat per a contactar amb el major nombre possible de companys de promoció, aconseguírem assistir bastants integrants d'aquesta.
Sí, qualsevol retrobament amb un alumni de La Farga és emotiu, pots imaginar-te el volcà de sentiments que suposa tornar a saludar en les mateixes instal·lacions de col·legi i en breu temps, a companys, amics i professors entranyables dels quals tan bons records conserves. Al meu entendre, és un costum que el col·legi ha de mantenir i potenciar si hi cap, i que aconsello a tot alumni que, malgrat totes les dificultats que es presentin aquest dia, no deixis d'assitir perquè val la pena.
La teva dona i tu vàreu triar La Farga com a col·legi per als vostres fills. Per què? No ha canviat tant l'educació per a triar un altre col·legi?
Sens dubte. Tant la meva dona com jo ho vam tenir molt clar des del primer moment. La Farga tindrà els seus defectes com tota institució escolar, i els que també vàrem ser alumnes en el seu moment segur guardarem algun petit mal record, però quan vas madurant i creixent com a persona, i especialment quan et planteges quina educació vols per als teus fills, en el nostre cas vam tenir molt clar que La Farga seria la primera opció si les circumstàncies personals i familiars ens ho permetien.
Els motius per a l'elecció van ser molts, però especialment pel tracte familiar que existeix a l'escola. A La Farga, ni als nostres fills ni als pares se'ns tracta com a un client, aquí ets algú que va més enllà, tant en el personal com en l'espiritual, i considero -amb tot el respecte que em mereix qualsevol altra opció escolar- que als col·legis en els quals s'imparteix formació cristiana tenim un plus que val la pena aprofitar per als nostres fills.
Desconec si l'educació ha canviat tant per a triar un altre col·legi, però el que sí que et puc contestar és que parlant amb la meva mare, o amb els pares d'altres alumnes del col·legi que en la nostra època van decidir portar als seus fills a la Farga, tots et diuen que la base i els valors de l'educació que en el seu moment es van plantejar per a portar al seu fill a la Farga, són coincidents amb els mateixos que avui dia volem la meva dona i jo per als nostres fills.
Cert és que els avenços tecnològics i els mitjans tècnics dels quals es disposa en general per a la formació intel·lectual i professional dels alumnes i professors ha avançat molt des de la nostra època d'alumnes, però considero que La Farga s'ha adaptat convenientment a aquests, sense deixar de costat -com deia- la formació espiritual de l'alumne que, al cap i a la fi, entenc va ser el leitmotiv per a la fundació de l'escola.
La Farga ha canviat com a col·legi respecte a quan eres alumne? Què valores de La Farga?
Crec que ja he contestat una mica a aquesta pregunta en l'anterior. Reitero que crec que ha canviat i per a bé quant als mitjans que es disposa per a la formació integral de l'alumne. Majors mitjans tècnics, major implicació personal del professorat tant amb l'alumne com amb els pares, però l'essència en la formació integral de l'alumne per a mi continua sent la mateixa des de la seva fundació.
No obstant això, dins de l'evolució lògica que s'ha produït des que vaig finalitzar els meus estudis a La Farga, ressaltaria especialment que, al costat de la formació cristiana com a eix vertebrador de l'educació, el Col·legi ha sabut adaptar-se perfectament als reiterats canvis en els plans d'estudis i, personalment, he constatat que quan els teus fills finalitzen els seus estudis a La Farga, sí han posat de la seva part amb el seu esforç personal, estan perfectament qualificats i preparats per a prendre qualsevol camí professional que es proposin.
Aquest procés de formació de l'alumne es diu ràpid en poques paraules, però quan has passat l'experiència com a pare del col·legi, constates i valores tot el treball i esforç efectuat pel Col·legi durant tots els anys d'estada dels teus fills, et sents molt agraït i orgullós d'haver educat els teus fills amb el suport rebut des del Col·legi.
L'educació dels fills no és fàcil, i moltes vegades, per molt bona intenció que tinguis i dedicació els prestis, et sorgeixen problemes en la seva educació que no saps com afrontar, als quals pots donar solució si et serveixes dels mitjans d'acompanyament de l'escola, ja sigui en les tutories, reunions de pares, o en les conferències i cursos de formació que s'imparteixen al llarg del curs escolar.
Segueixes en contacte amb companys de la teva promoció? Com és l'amistat entre 2 fargueros?
Per descomptat! Com no mantindré contacte amb companys amb els quals compartim una època tan entranyable de la nostra vida! Amb els de la meva promoció i amb els d'altres promocions. Em diuen que exagero quan dic que per a mi un company de promoció és el més semblant al sentiment amb un germà, però és que així ho sento!
Prova que no exagero, és que els pares del col·legi que no són alumni et diuen que perceben i admiren l'afecte que ens professem els que hem estat alumnes del col·legi. I no m'estranya, perquè per molt que passin els anys (i en el nostre cas ja són uns quants), quan et reuneixes amb un alumni, no veus al teu company de classe com a una persona adulta, sinó que continues veient al xaval amb el qual et pegaves, discuties, però a la sortida de l'escola te n'anaves a l'estació dels ferrocatas abraçat amb ell.
Entenc que la vida et pot portar per on sigui, que cadascú té les seves famílies i preocupacions, però al final els meus companys fargueros són intocables, i crec que val la pena fer tot esforç per a mantenir el contacte i fer els plans que es prestin perquè mai es perdi aquesta amistat. Això és per a mi l'amistat entre fargueros, que crec és coincident amb el que percebo d'ells amb mi, i que per molts anys que passin sense veure'ns, quan et retrobes et fas una abraçada com la que et donaries amb un germà al qual fa temps que no veus.
