Entrevista a Alfonso Ortiz

Gran mestre!

Alfonso, quan vas entrar a treballar en La Farga? Quin tipus de col·legi et vas trobar?

Vaig començar al setembre del 69; aquest any em vaig casar amb La Farga i amb la meva dona. Era un col·legi petit; cent i pocs alumnes, crec 128; els professors érem 12, amb Fausto Gallego al capdavant. Els de 1r de batxillerat, onze o dotze anys, eren els grans;  avui dia amb seixanta i pocs anys, són avis. Molts d'ells mantenen una gran i molt bonica amistat.

Quins records t'emportes de La Farga? Alguna anècdota especialment que et recordis ara mateix i que t'hagi marcat?

M'emporto moltíssims records. La Farga ha estat la meva vida; aquí he estat de jove a molt gran. De jugar al futbol amb els alumnes a mirar-los amb nostàlgia. Recordo molts moments molt bonics de pares, de nois, de professors, de festes de sopars de Nadal, de classes, de tutories.

L'ensenyament és un paisatge i difícil de descriure, però ple d'afecte i poesia. És una pena, que embolicats en el fragor del dia a dia.

Has fet classe a molts alumnes i et recordem amb molt d'afecte, els teus consells, la teva serenitat, etc.. però els alumnes d'ara no et coneixen; què els diries als alumnes de La Farga sobre el seu pas pel col·legi?


Els diria que estudiar moltes vegades és dur però que té les seves compensacions. És esforç, ens porta a una plaça de llum, i val la pena sacrificar-se per a arribar aquí. Des de la talaia dels meus anys, els diria que no hi ha res en aquesta vida que no estigui regit per la llei de l'esforç; i posar aquest esforç al servei d'una escala de valors, seriosa i justa, que el col·legi us intenta donar, us farà persones valuoses per als altres.


Què opines actualment de la professió de docent? Quins consells ens donaries als que som professors? Si poguessis tornar enrere, tornaries a ser professor?

Tornaria a dedicar-me a l'ensenyament si tornés. Estic convençut que el gran problema de la societat actual és una mancar d'una educació profunda, de la de veritat; on imperi el perquè de les coses, el sentit crític, la bondat (no la tontuna), i un respecte meravellós de les coses i a les persones; el que no respecta les coses, acaba no respectant a les persones.

La tasca dels professors és fonamental, encara que alguna vegada, en comptes de fer classe posaries un lloc de pipes a la porta del col·legi, però no cal desanimar-se. El meu pare que va ser mestre 45 anys i un mestre exemplar deia que una mirada d'agraïment d'un alumne, era la millor paga que et podien donar. Val la pena l'empresa, el temps us ho dirà.

Noticia
Articles relacionats