Metodologies didàctiques

L’aprenentatge basat en el pensament és un mètode fomentat en l’ensenyament d’habilitats de pensament en el contingut curricular estàndard. Considera que el pensament, la col·laboració i la comunicació són les competències fonamentals per al segle XXI.

Robert Swartz, director del Center for Teaching Thinking (CTT) de Boston-EUA, va ser el creador d’aquesta metodologia innovadora que s’aplica en centres de prestigi de tot el món.

L’aprenentatge cooperatiu facilita la participació activa de l’alumnat, en millora el rendiment acadèmic, facilita l’atenció a la diversitat i propicia les condicions emocionals òptimes: confiança, amistat, companyia...

Aquesta metodologia s’aplica a les escoles de la Institució des de fa anys. Es va iniciar amb el programa Cooperar per aprendre, aprendre per cooperar, liderat pel Dr. Pere Pujolàs. Posteriorment s’ha enriquit i millorat amb diverses aportacions. David i Roger Johnson són dos dels principals experts que ens assessoren actualment.

El programa de creativitat i emprenedoria s’està posant en pràctica a les escoles de la Institució mitjançant diversos projectes pensats per promoure l’esperit emprenedor i el pensament creatiu. Aquests projectes sovint parteixen del contingut curricular i estan dissenyats per preparar els alumnes cap a la presa de decisions i la resolució de problemes i conflictes. A les activitats proposades es busca aplicar diverses metodologies com les intel·ligències múltiples, les competències bàsiques, l’aprenentatge cooperatiu i les habilitats de pensament...

Una de les tècniques emprades són els Sis Barrets per pensar d’Edward de Bono. Consisteix a imaginar-se que cada persona disposa de sis barrets. Cada barret és una manera de pensar que es complementa amb les altres. De Bono proposa un mètode de pensament que no segueix els criteris de la lògica convencional i que es basa en les alternatives, en la investigació de possibilitats i el desenvolupament de la creativitat.

Avaluar és molt més que fer servir un valor numèric per determinar la progressió d’un alumne, esdevé un element essencial per aprendre, ja que els alumnes que constaten el seu progrés i saben regular-se estan més preparats per avançar en els aprenentatges i per seguir aprenent.

Per tant, cal cercar estratègies per compartir amb l’alumnat el procés avaluador i fer-lo partícip i protagonista del seu procés d’aprenentatge, i per compartir amb la resta del professorat i les famílies la coherència dels criteris d’avaluació aplicats en les disciplines o activitats escolars.

Neus Sanmartí, doctora en Ciències Químiques a la Universitat de Barcelona, està formant el professorat de la Institució sobre com treballar l’avaluació per aconseguir una veritable transformació educativa.

El visible thinking és una línia de recerca que pertany a la Harvard Graduate School of Education. Se centra a desenvolupar la disposició cap al pensament, a la vegada que permet aprofundir en la comprensió. Per fer-ho se serveix de rutines de pensament, eines senzilles que permeten externalitzar i visibilitzar els processos cognitius per millorar-los.

Aquesta iniciativa que estem treballant a les nostres escoles amb l’assessorament de David Perkins, doctor en Matemàtiques i Intel·ligència Artificial per l’Institut de Tecnologia de Massachusetts (MIT), té l’objectiu de conduir l’alumne a través del seu propi pensament per facilitar-li l’aprenentatge.

És una metodologia que permet despertar l’interès de l’alumne i afavorir-ne la implicació. Les activitats d’aprenentatge estan connectades amb el món real per millorar la comprensió dels continguts. En definitiva, les nostres han de ser dreams schools on tot l’alumnat gaudeixi del plaer d’aprendre.

En aquesta línia hem tingut l’assessorament de Richard Gerver, referent mundial en innovació educativa, i Alfredo Hernando, educador i investigador expert en innovació.

És una teoria proposada per Howard Gardner en la qual la intel·ligència no és vista com una cosa unitària, que agrupa diferents capacitats, sinó com un conjunt d’intel·ligències diverses i independents: musical, cinètica-corporal, lògica-matemàtica, lingüística, espacial, interpersonal, intrapersonal i, afegida posteriorment, naturista.

La teoria del Dr. Howard Gardner, psicòleg, investigador i professor de la Universitat de Harvard, és molt present a les nostres aules.